El present recull ofereix estils i recursos dramatúrgics prou diferents com per encaixar, esperem, en els gustos i/o necessitats dels intèrprets potencials. Hi ha, com veureu, monòlegs escrits expressament per a actors o per a actrius, alguns dels quals, però, són fàcilment intercanviables, i també un seguit de textos que, ja d´entrada, són ambivalents. Per les seves característiques, alguns dels textos podrien fins i tot intimidar a primera vista (a primera lectura) tot donant una sensació de dificultat (o d´irrepresentabilitat) a l'hora d´encarar-los, però no hauria de ser aquesta una raó per descartar-los d´entrada. Mostrar la competència amb textos com aquests encara pot fer valorar més el talent. Els responsables dels càstings s´adonen perfectament de la dificultat d´un text i si un actor o una actriu és capaç d'interpretar amb eficàcia un text d´aquesta mena vol dir que se l´ha de tenir en compte vulguis que no, a no ser que aquests responsables no siguin tan responsables i vagin en contra de l´objectiu mateix de l´audició

És usual que un recull de textos breus (molt breus, hauríem de dir) provinents de diversos autors, com ara el que conté el present volum, no resulti homogeni quan a temàtiques i estils. En aquest cas, l'heterogeneïtat ha estat buscada atesa la finalitat que pretenia perquè, a més a més de ser una mostra de treballs de diferents autors, als quals se'ls han demanat expressament, vol servir d'eina per a actors i actrius a l'hora de triar material per preparar audicions. (Fragments del Pròleg per Gerard Vàzquez)

A l'arca a les vuit (2008) Llueix el sol, pertot arreu resplendeix un blanc intens i de tant en tant bufa el vent. Enmig del gel perpetu, tres pingüins s'avorreixen: què es pot fer, aquí? De manera que comencen a barallar-se i a discutir: els pingüins, fan olor o pudor de peix? ens podem carregar les papallones? existeix Déu? hi ha alguna prova de la seva existència? Sens dubte, Déu deu ser gran i molt poderós, encara que cap d'ells no ho sap del cert. De sobte, enmig de la discussió, comença a ploure molt: és el Diluvi Universal, el càstig de Déu contra els homes i els animals. Per sort, un colom missatger arriba volant. Porta bitllets per l'arca de Noè que salpa aquella mateixa tarda, a les vuit. I qui arribi tard, s'ofegarà. Però hi ha un inconvenient: per voluntat divina, a l'arca només hi pot pujar una parella de cada animal. El colom només ha dut dos bitllets, i ells són tres pingüins.

Reacció (2008) En Chris és un noi de setze anys que està a punt d'obtenir el graduat escolar, però de moment té molt males notes. Ja té dos insuficients i no se'n pot permetre cap més. Com que ha repetit curs una vegada, si ara no aprova, el seu pare es posarà furiós. No li queda altre remei, doncs, que intentar convèncer la nova professora, la senyoreta Stöhr, perquè faci la vista grossa en la seva assignatura i li doni la nota que necessita per treure's el graduat. Però no compta amb el fet que ella és responsable, lliurada i compromesa amb la seva feina, i no està disposada a cedir. Després de la classe parlen, la situació s'agreuja: una baralla, un cop de puny a la cara, un altre a l'estómac. La senyoreta Stöhr cau a terra, en Chris se'n va corrents...

Aquest volum s'edita amb motiu del II Simposi sobre el teatre infantil i juvenil que va tenir lloc el 16 d'octubre de 2008 a la Universitat Autònoma de Barcelona, organitzat pel Departament de Filologia Catalana, el Grup d'Estudis de Literatura Catalana Comparada, el Grup Bambalina i la Fundació Xarxa. El Simposi és una activitat acadèmica bianual del FIT Festival Internacional de Teatre Infantil i Juvenil de Cerdanyola del Vallès, organitzat per l'Ajuntament d'aquesta ciutat i el Grup Bambalina i amb el suport de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament i la coŀlaboració de la Fundació Xarxa. Per a aquesta IV edició del FIT, també s'ha comptat amb el suport del Consolat General d'Alemanya a Barcelona i la coŀ·laboració del Goethe Institut de Barcelona.

L'acció se circumscriu a un petit cercle familiar: una àvia que es comunica amb la resta dels membres principalment a través del telèfon, i que dirigeix llargs monòlegs a un gat; un pare, fracassat professionalment, i que es recrea de manera masoquista en la seva depressió; una mare desencisada, professora d'alumnes adolescents i incapaç d'educar al seu propi fill, i que inútilment s'esforça per mantenir la cohesió del nucli familiar, al temps que es lliura a llarguíssimes converses telefòniques (reals? inventades?) en les quals intenta exorcitzar —amb un cert sarcasme, tot sigui dit— els seus propis fantasmes (laborals, sentimentals, sexuals)…

Són, a la fi, trossos de vida, que, en la seva senzillesa aparent, amaguen moltes hores de pacient i minuciosa elaboració. De vegades, les miniatures, com en el cas de l'obra que ens ocupa, destiŀlen més saviesa i bon sentit que molts dels grandiloqüents ninots de cartró pedra com els que es passegen, amb molta més freqüència del que seria desitjable, pels nostres escenaris. (Fragments del Pròleg de Rodolf Sirera)

"La guerra dels fràgils és una obra de teatre molt arriscada sobre les incidències i les relacions humanes que s'estableixen amb el rerefons de la guerra i sobre l'impacte que la violència i la desolació provoquen en els seus protagonistes, periodistes, civils o soldats, atrapats a la fina línia que separa la vida de la mort. L'autor s'ha interessat pel treball d'alguns periodistes especialitzats en zones de conflicte i ha aconseguit imprimir a l'obra un ritme tragicòmic que la converteix en una excel·lent radiografia sobre la vida i el destí dels éssers humans quan tot s'ensorra i la supervivència es converteix en la única raó." (Gervasio Sánchez, fotògraf i periodista especialitzat en zones de conflicte, Premi Periodisme Ortega y Gasset 2008)

Jesús Roche, nascut a Barcelona l'any 1958, és el director de la Companyia Teatre Arca amb la qual han fet una trentena d'obres i més de 4.500 funcions per totes les comunitats autònomes, Andorra, Veneçuela, Cuba, Nicaragua, França i EUA. Ha fet col·laboracions a TV3, TVE-2, Televisió de Galícia amb personatges i extractes de les de Teatre Arca. Ha participat també en esdeveniments i inauguracions per a la Generalitat de Catalunya, el Museu de la Ciència, l'Ajuntament de Barcelona, l'Imax Madrid i el Col·legi d'Enginyer entre d'altres. Coautor i actor de gags per televisió per a la productora Canal 7 i codirector de la programació del Teatre de l'Aire al Parc de la Ciutadella de Barcelona.

La col·lecció Teatre-Entreacte de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya  publica en aquest número el Premi de Teatre Breu Inicia't 2007 de Badalona, L'últim vol de Pedro Montalbán, i els dos accessits del premi, Atrinxerats de Pilar Fernàndez i La balada de l'indesitjable de Josep M. Diéguez.

Pedro Montalbán: Sao Paulo 1961. L'any 2002 publica la seva primera obra teatral, Amor de madre. A partir de llavors s'han editat Dario Fo. Alcalde? l'any 2004 i La Fascinación de Gil-Albert i Paso a dos el 2006. També s'han publicat les seves peces de teatre breu, Mercurio, Seis personajes seis, Tengo, tengo, tengo i Hoy por ti y mañana por mi. S'han estrenat La Fascinación de Gil-Albert per CRC i Dario Fo. Alcalde? per Teatres de la Generalitat Valenciana. També s'han estrenat o presentat en lectures dramatitzades Mecurio,  Sin Titubeos, Duo, Tengo, tengo, tengo, Sonata para violín solo, Hoy por ti y mañana por mi i Soy puta. Ha realitzat les adaptacions de Les variacions Goldberg de George Tabori i la comèdia musical de l'americà Gregg Opelka C'est la vie. Ha estat premiat per l'obra Duo en el Certamen Rafael Guerrero de Teatre 2004, per Sonata para violín solo, un accèssit per Cartografía Teórica de la Pornografía 2006, Premi AMIBA de Teatre 2007 per la seva obra Compte enrera escrita amb Antonio Cremades, l'accèssit del V Certàmen Internacional AENIGMA 2007 (Gran Canària) pel seu relat breu La coma me mata, i el Premi de Literatura de la Fundació Carolina Torres Palero el 2007.

Pilar Fernández i Balsells: Igualada, 1969. Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona i amb formació d'actriu a diversos centres (Col·legi del Teatre, ISAEA,...) Dins el marc de l'Associació per la Investigació i Experimentació Teatral de la Universitat de Barcelona (AIET) participa en nombrosos espectacles com a actriu i ballarina, així com en diversos cursos i tallers de dansa (Rosa Forés), veu i dicció (Ricard Salvat) i dramatúrgia (Pablo Ley). Entre 1994 i 2000, com a integrant i membre fundadora de la C.A. La Mútua, realitza quatre espectacles de creació pròpia, en les que es combina la dansa, el teatre gestual i el teatre de text d'autoria pròpia. L'any 2003 inicia la seva formació a l'Obrador de la Sala Beckett, havent realitzat fins el dia d'avui cursos amb David Plana, Lluís Hansen i Victòria Szpunberg. El mes de gener de 2004 participa a la Marató de lectures dramatitzades de textos breus, ubicats a la Barcelona d'ara a la Sala Beckett. El juliol del mateix any presenta, a l'Obrador de la Sala Beckett, la lectura dramatitzada de Les mateixes diferències, un text escrit en col·laboració amb Alfred Obiol i amb posada en escena de Sali Cervià. El nombre de 2004 s'estrena a Sant Carles de la Ràpita, el text Bitllet per anar i tornar?, amb direcció de Jordi Brunet. Actualment segueix amb la formació dramatúrgica assistint a cursos, tallers i seminaris, així com amb l'elaboració de nous projectes d'escriptura teatral.

Josep M. Diéguez: Barcelona, 1958. Obres de teatre: Tot esperant l'estrena (Premi Josep Robrenyo de Teatre Universitari 2001), Electrònic money (Premi de Teatre d'Osona 2001), Principàlia (finalista del Premi de Teatre d'Osona 2002, Un cas molt estrany (primera edició del Premi de Teatre Infantil i Juvenil Guillem d'Efak 2003), Calaix de sastre (Premi de Teatre AMIBA 2003), El coverol del consueta (Premi teatre d'Osona 2004), Entre l'aigua i la pedra (primera edició del Premi Febrada de Guions Teatrals 2004), Bonnet i Clàudia (Premi de Teatre Micalet 2004), Entre l'horta i el cel (Premi de Teatre Fester Vila de Mutxamel 2005), L'home que feia pets (Premi de Teatre Infantil i Juvenil Gillem d'Efak 2007), Els Pastorets lingüístics (versió dels Pastorets 2006). Traduccions: La conquesta de l'escola de Madhubai d'Helène Quixots 2003. Prof! De Jean Pierre Dopagne. Requiescat in bello (Premi de Teatre La Carrova 2007).

L'Ignasi Garcia i Barba (Barcelona, 1964) és un autor teatral, guionista i director escènic. Llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, Dipolomat en interpretació per l'Institut del Teatre de Barcelona i ha assistit a nombrosos Seminaris  de Dramatúrgia dirigits i impartits per José Sanchis Sinisterra a la Sala Becket de Barcelona. Escriu indistintament en català i en castellà.

Entre les seves obres, algunes de les quals han estat premiades, cal destacar Marina / Preludi en dos temps / El bosc que creix (2006) Arola Editors; Rutas de alto riesgo (2006) Edicions de l'Ajuntament de Guadalajara; El chip experimental (2007) Editorial Anaya, accèssit del Premi SGAE de Teatre Infantil i Juvenil l'any 2005; Futur Perfete (2006) / Reconstrucció dels fets (2000) / La decisió de Vilaneta (1999) / Camí de Tombuctú (1994), les quatre publicades per l'AADPC; Mars de gespa (1994) publicada a la revista Escena, entre d'altres. Pel que fa a la seva tasca com a director escènic, deixant de banda la direcció d'algunes de les seves obres, ha treballat amb la companyia Teatro del Común com a director adjunt de José Sanchis Sinisterra als muntatges de les obres Terror i miseria en el Tercer Reich, de Bertolt Brecht, i Terror y miseria en el primer franquismo del mateix Sanchis Sinisterra, muntatge que va ser guardonat amb el Premi Max de Noves Tendències Escèniques.

Ha esta guionista de les sèries Estació d'Enllaç (TVC), Compañeros (Antena 3), El cor de la ciutat (TVC), Un paso adelante (Antena 3), Los Serrano (Telecinco), Yo soy Bea (Telecinco) i Mesa para cinco, adaptació de la sèrie americana Party of Five (La Sexta).

L'antologia Bullirà el món és el resultat d'una primera tria de les peces curtes que el dramaturg valencià, Manuel Molins, ha anat escrivint en les dues darreres dècades (del 1992 al 2006). El títol del recull és un homenatge el vers 9 del poema d'Ausiàs March Veles e vents han mos desigs complir, que fa: “Bullirà el mar com la cassola en forn”. La imatge d'un món en ebullició relliga textos breus que aborden de manera crítica realitats punyents en formes dramàtiques diverses.

Escriure des de la brevetat i pensant en l'intèrpret ideal. Aquest recull de peces que teniu a les mans respon a una demanda feta a uns quants autors i autores en base a dues condicions: elaborar una peça breu que, a més a més, fos pensada en alguns (o en l'únic) dels seus personatges per a actors o actrius concrets. Els autors que aquí mostren els seus textos, evidentment, no esgoten la nòmina dels que existeixen, ni es pretén que siguin representatius de res, però això sí, són autors i autores que breguen cada dia a casa nostra en el complex i apassionant món de la dramatúrgia, que no és poca cosa. (Fragment del pròleg de Gerard Vàzquez)

Doctora en filologia catalana, té una llarga experiència en l'ensenyament i en la recerca. A destacar els anys a l'Institut del Teatre, del qual n'és professora emèrita. Resultat d'aquesta tasca, el 1997 publica l'actor i la dicció. La dedicació a la llengua comprèn dos vessants: el pròpiament lingüístic i el literari com a autora i traductora d'aguda sensibilitat artística. Pel que fa al primer cal destacar el Curs de català parlat, per ràdio, Premi Ondas 1977 i Català amb nosaltres i Lliçons de català, per a la televisió, Premi Òmnium Cultural 1980. Pel que fa al segon, en són mostra un reguitzell d'obres com El Crit dins una capça de cotó, Premi Lisístrata 1981; La vigília, Premi Cassandra 1988; La nit de les dues llunes, Premi Recull de Teatre Salvador Reynaldos 1990; Somiar la vida, Balneari celeste, El contraverí, Dues Medees... Com a traductora, esmentem Feina a domicili de l'alemany F. X. Kroetz (1983), finalista Premi Josep Maria de Sagarra, Cares conegudes, sentiments ambigus de Botho Strauss, D'ara endavant i Pulsió també de F. X. Kroetz. Com a narradora, El pavelló de fusta, Premi Recull de Blanes 1983. Bona part de la seva obra roman encara inèdita i la seva àmplia producció dramàtica no ha creuat el llindar de l'escenari.

Va néixer a Saragossa l'any 1978. Va creixer en un poble de Toledo anomenat Illescas. Va cursar dos anys de Formació de l'actor a l'Aula de Teatre de Lleida i aleshores va accedir a l'Institut del Teatre de Barcelona, on es va llicenciar en l'especialitat d'Interpretació el 2003.Va ser membre de la Companyia Pànnik amb la que van presentar a l'Obrador de la Sala Beckett les lectures dramatitzades de PersonaGes d'Àlex D. Capo i Atemptats contra la seva vida de Martin Crimp. Aquesta última va ser estrenada a la mateixa Sala Beckett el 2005 i Push up 1-3 de Roland Schimmelpfenning el 2006. Després la companyia es va disoldre. Des del 2005, explica contes i recita poemes amb l'actor Salva Artesero a biblioteques, centre cívics i escoles. Amb Cos de Lletra, fa sessions d'autors diversos tant per nens com per adults. També imparteixen tallers d'animació a la lectura, escriptura creativa i teatre.
Durant els estudis de l'Institut del Teatre, va assistir a classes d'escriptura dramàtica de Laura Fernández, Enric Nolla i Sergi Belbel. Posteriorment, ha participat a la classe magistral que va oferir Fabrice Melquiot a la Fundació Romea i al curs que Martin Crimp va impartir a l'Obrador. 10 m² Pedra, paper i tisores és la seva primera obra de teatre que va ser presentada en una lectura dramatitzada a l'Obrador de la Sala Beckett el març de 2007.

En Jordi Blesa neix a Madrid el 28 de gener de 1974. Cursa estudis a l'escola Roure i al Centre de Recursos Educatius Joan Amades. Debuta a la ràdio en el programa de Júlia Bustamante Niñolandia a Ràdio Miramar l'any 1985. Posteriorment, treballa en col·laboracions diverses a Catalunya Ràdio i a Ràdio Barça. A principis dels 90, forma part de la Redacció d'esports d'Onda Cero. Ha fet de comentarista de l'actualitat teatral en el programa El suplement de Catalunya Ràdio i al programa Amènic d'Àlex Gorina, emès per Catalunya Cultura. També ha fet cròniques i crítica teatral en el programa La ràdio a escena de Ràdio Barcelona. Durant el mes d'octubre de 2005, escriu el seu primer guió radiofònic en llengua castellana, Granizado de noche. Es presenta públicament a la sala Cincómonos de Barcelona, el 9 de gener de 2006.

Com a actor, s'inicia en diversos grups de teatre amateu. L'any 1997 fa la producció i diverses aportacions argumentals en el muntatge Degeneració en generació de Josep Galindo i Frank Capdet, obra que va ser estrenada al Versus Teatre. Aquell mateix any escriu la seva primera obra teatral, L'home (Col·lecció Teatre-Entreacte núm. 19, febrer 1999) que dirigeix el 1998 conjuntament amb Ginnette Muñoz i significa el seu debut com a director. Ha intervingut com actor en l'acte inaugural del cicle de lectures Paraules contra la guerra, dirigit per Mario Gas, al teatre Lliure de Barcelona el 7 d'abril de 2003. Posteriorment, i dins d'aquest mateix cicle, ha adaptat i dirigit la peça de Salvador Espriu, Antígona. En el mateix mes, intervé en l'enregistrament de la ràdio novel·la 1714 en motiu dels vint anys de Catalunya Ràdio. Darrerament ha intervingut en la lectura dramatitzada La vigília de Rosa-Victòria Gras dirigida per Enric Cervera. En el món audiovisual, debuta a la sèrie Estació d'enllaç de TV3 a l'any 1996. A l'any següent intervé en el doblatge de la pel·lícula Terra de canons d'Antoni Ribas. També apareix a la TV movie d'Eduard Cortès, Carta mortal, i a la pel·lícula de Raimon Masllorenç, Sense tu.

NOEL ROAD 25: A GENIUS LIKE US de Carlos Be, és l'última publicació de la Col·lecció Teatre-Entreacte (núm. 49)

[...] Amb A genius like us, Carlos mescla el singular amb el plural que això ja és una metàfora fantàstica de la relació entre en JOE i en KENNETH que eren com ‘un' encara que només un d'ells podia créixer i prosperar. A genius —un dot singular— compartit entre els dos. A l'obra, en Carlos utilitza la relació entre en JOE i en KEN per fer un estudi profund i explícit d'una relació gairebé sadomasoquista en la qual hi ha més dolor que estimació i en la que les dues persones estan lligades juntes sense cap escapatòria i sense cap satisfacció o alegria. Encara que utilitza molts esdeveniments i dades de la vida real dels seus protagonistes, en Carlos va més enllà d'una història biogràfica perquè el que l'hi interessa, sobretot, és explorar una relació, que va tan al límit, que només pot acabar amb la mort. Les ferides i el mal fets no deixen cap possibilitat per a un final feliç. [...]

Fragment extret del pròleg de Tamzin Townsend de l'obra NOEL ROAD 25: A GENIUS LIKE US de Carlos Be.

Col·lecció Teatre-Entreacte núm. 49

mailto:entreacte@aadpc.com

maito:entreacte@aadpc.com

mailto:bustia@aadpc.com